LA BIBLIOTECA

La biblioteca Josep Roig i Raventós és un servei públic municipal, obert a tota la població, gestionada en conveni amb la Diputació de Barcelona.

Està situada a l’emblemàtica Plaça Catalunya, del barri del Poble Sec de Sitges.

Inaugurada l’any 1983, va ser remodelada i ampliada l’any 2006.

Porta el nom de Josep Roig i Raventós (1883-1966), metge-pediatre, escriptor i fill predilecte de Sitges.

A Sitges es troba també la biblioteca Santiago Rusiñol, inaugurada l’any 1936.

HISTÒRIA DE LA BIBLIOTECA JOSEP ROIG I RAVENTÓS: 1983-2006

Abans de tot, farem una introducció del que era el context de l’època de la inauguració de la Biblioteca: a finals dels anys 70, el Poble Sec era un barri de gent treballadora, que havia acollit l’allau migratòria iniciada els anys 50, separat físicament per la barrera del ferrocarril, i tot i que les dues bandes s’unien per un pont metàl·lic, poca gent el creuava per anar al centre del municipi. Al barri li mancaven serveis, apart d’un casal d’avis i l’escola Miquel Utrillo, els carrers estaven sense asfaltar ni tampoc tenien il·luminació, la plaça Catalunya es va acabar urbanitzant amb l’esforç dels veïns, i hi havia poca activitat comercial. L’ajuntament en aquella època, el primer des de la instauració de la democràcia, tenia un pressupost molt limitat, així que es va haver de fer mans i mànigues per tal de millorar la zona i que els habitants no es sentissin marginats respecte al de la resta de Sitges.

Durant la primera legislatura de l’alcalde Jordi Serra (1979-1982), va nèixer la idea de la creació d’una biblioteca per a la zona, per a descongestionar la Biblioteca Santiago Rusiñol ( de la qual va ser filial durant anys),  i donar servei als habitants del Poble Sec. Les gestions es van iniciar el juny de 1979. Gràcies a la cessió d’un local per part del propietari de l’edifici,  que havia d’estar destinat a un magatzem, i amb el vist-i-plau de la Diputació de Barcelona, es va dur a terme la nova biblioteca. La Diputació es va fer càrrec d’aquesta i de delimitar la seva extensió. “El cert és que tothom es va posar a treballar perquè fos possible. En aquest procés no solament va actuar l’Ajuntament i la Diputació, també els veïns del barri, en aquell moment al voltant de la Comissió de Festes, van ajudar i animar a que tirés endavant” diu en Rafael Roig, tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sitges.

Clica aquí per veure el plànol de la biblioteca als seus inicis

Per veure les fotografies més grans, cliqueu a sobre

Punt de llibre del 10è aniversari

Finalment, la Biblioteca Josep Roig i Raventós va ser inaugurada el 6 de setembre  de 1983, després d’un any i mig d’obres. El seu nom és en honor al metge i escriptor Josep Roig i Raventós, fill predilecte de la Vil·la.

Invitació a la inauguració de la Biblioteca

L’acte inaugural es va fer a les 7 de la tarda, i va estar presidit per Antoni Dalmau i Ribalta, aleshores president de la Diputació de Barcelona,  i per Josep Cots, alcalde de Sitges,  i hi van assistir diverses personalitats relacionades amb la cultura i les biblioteques, a més de familiars del Dr. Josep Roig i Raventós, entre ells la seva filla. Durant l’acte, es va signar el contracte entre les dues entitats, la Diputació i l’Ajuntament, i es van pronunciar els parlaments, després dels quals es va servir un vi d’honor.

La Biblioteca, durant una conferència.

 A la Biblioteca encara hi mancaven alguns detalls, però en el seu conjunt estava llesta per al seu funcionament. El fons inicial va consistir en uns 3.050 volums, tots catalogats i amb les fitxes per a la seva cerca fetes (el sistema que aleshores es feia servir a totes les biblioteques). L’espai era més reduït que l’actual, uns 183 metres quadrats, ja que era compartit amb el centre d’esplai “El Rusc”, i la biblioteca ocupava la meitat de la superficie actual, la zona on ara es troben l’àrea de lectura de diaris i l’infantil. L’accés es trobava  al costat d’on ara hi ha el moble de les revistes. Tot i les dimensions reduïdes, tenia tres seccions, encara que sense cap separació física: la secció infantil, la secció de referència i la secció per a lectors de més de 14 anys, a part de despatx, lavabos i magatzem.

L’antic mobiliari de la Biblioteca.

Exposició a la Biblioteca

Nens usuaris de la biblioteca

L’Hora del Conte

L’accés a la Biblioteca, aleshores compartit amb la ludoteca “El Rusc”

Les primeres responsables de la biblioteca van ser Núria Amigó (entre els anys 1983 i 1991) i  Anna Mirabent.

Als inicis, la major part d’usuaris eren menors de 14 anys, tot i ser concebuda com una biblioteca per a totes les edats, els quals venien per a consultar una gran quantitat de llibres, ja que fins el dia 3 d’octubre del mateix any no va començar el servei de préstec. Les primeres revistes van arribar el 9 de gener de l’any següent.

El fet d’estar situada davant la plaça Catalunya, centre neuràlgic del barri, va fer que de seguida atragués força públic, a més va trobar la complicitat i la implicació amb el seu entorn, assolint un lloc dins la vida cultural de la zona, amb activitats com la preparació de visites per a escoles, l’Hora del conte, que aleshores eren explicats pels pares dels nens que venien a la biblioteca i per les mateixes treballadores (des de febrer de 1990), confecció del pessebre a càrrec d’en Jordi Roca, xerrades d’escriptors i il·lustradors, exposicions, etc.  Anys més tard es van iniciar altres activitats per a nens, com la Marató de Lectura, que des del 1996 ha arribat fins als nostres dies, o la Gimcana de les Biblioteques, que se celebrava conjuntament amb la Biblioteca Santiago Rusiñol,  i que consistia en passar unes proves per tal de localitzar un llibre, mitjançant l’enginy i la demostració d’uns coneixements.

La Gemma Isern, bibliotecària entre els anys 1993 i 2003, explica: “Vaig treballar 10 anys aquest biblioteca i en tinc molts bons records, sobre tot dels usuaris amb els que tenia un tracta molt directe i encara ara em relaciono amb molta gent, així que he vist créixer gairebé una generació de nanos. Era una biblioteca molt viva on les mares es van implicar amb mi i m’ajudaven a fer activitats, la Caixa del Penedès també em donava suport regalant petites coses als participants a la Marató de lectura que la vam iniciar a la meva època”. Sobre el funcionament als inicis, “Quan vaig arribar la biblioteca funcionava amb catàlegs de paper i no tenim telèfon (en té des de maig de 2005), si volia trucar tenia que anar a una cabina i posar jo els diners. Vaig viure tota la informatització”. Durant aquesta època, es va incorporar la Bàrbara Pañella, la qual encara hi treballa actualment.

Altres persones que  van treballar a la biblioteca en diferents èpoques, van ser Sílvia Querol, Anna Duran, Maria José Salmerón, Miquel Forns i  Francesc Parra.

Diploma de la Marató de Lectura Infantil

Cartell del 5è aniversari

Pel 5è aniversari, el dia 22 d’octubre de 1988 es va fer una festa, adreçada sobretot als nens, i es va fer el Gran Llibre de Contes de la Biblioteca, amb la col·laboració dels assistents i pintors, dibuixants i il·lustradors del poble com Fernando Krahn (també autor del logotip de la Biblioteca), Horacio Elena, Gusti, Andreu Balcells, Angélica Quintana, Manuel Blesa, Roser Amela, Bruno Ciruelo,  Horacio Altuna, etc.  Aquests artistes van il·lustrar els contes que nens i nenes usuaris de la Biblioteca s’havien inventat i escrit per l’ocasió. Cal destacar la col·laboració de l’il·lustrador Horacio Elena, autor del cartell, i la Carmen Muiña, en la realització dels actes commemoratius, apart del grup d’animació sitgetà “Atenti Potenti”.

El Gran Llibre de la Biblioteca, del 5è aniversari

Conte amb il·lustració de Fernando Krahn

Conte il·lustrat per Manuel Blesa

Per commemorar el 10è aniversari de la Biblioteca, també es va realitzar actes de celebració i , amb la col·laboració desinteressada de pintors, il·lustradors, dibuixants i d’altres de Sitges i Barcelona, que van regalar a la Biblioteca els dibuixos realitzats sobre làmines de fullola que actualment encara decoren les parets de les sales.  Florencia Coll va realitzar el quadre que podeu veure darrera el taulell de préstec  a l’entrada.

Festa 5è aniversari 

L’ampliació:

Amb l’increment de la població del barri, la Biblioteca no podia cobrir les necessitats culturals, pel seu espai limitat, el fet de no estar informatitzada, etc. El regidor de l’Ajuntament de Sitges i diputat a la Diputació de Barcelona, Rafael Roig i la regidora de cultura del mateix Ajuntament, Àngels Parés, van considerar prioritària l’ampliació i d’adequació de la Biblioteca i van treballar per tal que això fos possible.  Així que la Diputació va decidir assumir les obres de millora.

L’equipament es va renovar i ampliar, fins arribar als 315 metres quadrats actuals,  absorbint l’espai que en un principi va ser el Centre Obert “El Rusc” (actualment ludoteca), després un local d’internet anomenat CIBER, i finalment magatzem de la pròpia biblioteca.

El 24 de novembre de 2006, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Carles Ruiz, i l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, van inaugurar la reobertura de la biblioteca, després d’estar tancada durant 15 mesos per fer reformes.

El fons inicial, que des d’aleshores continua creixent, estava format per 14.000 llibres, 2.000 CD,s i DVD’s i 67 títols de revistes.

El resultat de la reforma va ser una biblioteca més àmplia, amb una zona infantil diferenciada, un mobiliari modern, servei d’internet i wi-fi, secció de música i cinema… Però amb el mateix esperit de servei a la ciutadania que ha impulsat la Biblioteca Josep Roig i Raventós des del seu inici.

M. José Luque.

Agraïments i bibliografia:

– Nuria Amigó Fornells

– Gemma Isern Espígol

– Bàrbara Pañella Mairal

– Susanna Reyes López

– Vinyet Roig Milà

– Rafael Roig Milà

– Marta Sánchez Escutia

– Jordi Serra Camprubí

– Diari de la Biblioteca

– La direcció d’una biblioteca pública, planificació i gestió dels seus recursos. Gemma Isern i Espígol.

JOSEP ROIG I RAVENTÓS

La nostra biblioteca va rebre el nom d’aquest il·lustre sitgetà, que va nèixer el 26 de juliol de 1883 a la nostra localitat. Era fill del pintor Joan Roig i Soler i germà del també escriptor Emerencià Roig. Va ser metge i escriptor. Mentre estudiava la carrera de Medicina a Barcelona, va sorgir la vocació literària. Totes dues activitats li van reportar molts guardons. Com a metge, va aconseguir molt renom fins i tot a nivell internacional, gràcies a les seves monografies científiques i d’higiene social. En quan a les seves obres literàries, tenien una clara vesant naturalista, arribant a ser reeditades diversos cops i traduïdes a diferents idiomes.

Va ingressar com a metge intern a la Casa de la Maternitat, on exercí de tocòleg durant més de vint anys, i més tard es va decantar per la pediatria. El 1920 fou escollit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual posteriorment fou nomenat vicepresident dos cops, i un any després va publicar la seva obra mèdica més famosa: Nocions de puericultura, un llibre molt venut durant anys. A més, aquell mateix any fundà amb Caritat Girodier la Lluita contra la Mortalitat Infantil, que establí a Barcelona una xarxa de dispensaris de puericultura.

Com a escriptor, cal destacar el drama Vaga, el 1907, tot i que després es decantà per obres de narrativa. La seva primera novel·la va ser L’ermità Maurici. Altres novel·les destacables foren El boig de la pineda, El somriure fi, Maràvia o El quillat foraster . També va col·laborar a El Eco de Sitges, publicant narracions entre 1917 i 1935.

El maig de 1934 va ser nomenat Fill Predilecte de Sitges.

Va morir a Barcelona el 25 d’agost de 1966, i als cent anys del seu naixement, es va dedicar un carrer de Sitges, es va organitzar una exposició bibliogràfica i s’inaugurà la nostra biblioteca.